Eines bàsiques per al món laboral actoral

El Nadal està a la volta de la cantonada, a 200 metres més la setmana santa i a la següent illa el final del curs. Mentrestant, molts dels futurs actors i actrius preparen el final de semestre engolits en la dinàmica de les sessions. I entre ells, els que durant aquest curs finalitzen els seus estudis, que molt segurament es troben immersos en els assajos del taller de final de semestre. En uns mesos, iniciaran de nou la recerca d’una idea per esculpir poc a poc i (re) presentar-la orgullosos davant el públic. EL PÚBLIC amb majúscules. I després? Ah sí, després arriba l’estiu, moment en el qual poder relaxar-se del dur any de treball i gaudir dels amics en menjars i tardes interminables i plaents. També assistir a un gran nombre de festivals repartits per tot el territori català, com el Grec o la Fira Tàrrega, esdeveniments en els quals, per cert, sempre es presenten propostes artístiques interessants i inspiradores. I després? Sempre hi haurà de nou un festival, un espectacle, un concert, però en algun moment els actors han de “enfrontar-se” al món laboral i a una sèrie de preguntes: quin és el meu següent objectiu, el meu següent estació? Cap a on vull dirigir el meu viatge? Quines eines he de complementar o desenvolupar per incloure a la meva motxilla?

 

QUAN ELS ACTORS HAN D’ENFRONTAR-SE AL MÓN LABORAL. EINES

Aquestes són preguntes de vida clau i essencials que qualsevol ésser humà pot formular-se en qualsevol moment del seu viatge. Els actors i les actrius un cop finalitzats els seus estudis també han preguntar-se-les, han de marcar-se un desig realitzable i intentar assolir-lo, han de saber quines són les seves fortaleses i les seves debilitats i com aprofitar-les i corregir-les. Pensar, reflexionar detingudament i escriure sobre un paper. D’una manera extremadament simplificada, entre les possibles sortides a les que es pot enfrontar un aprenent d’actor en un futur podrien trobar dos: carrera en solitari o muntar companyia. Ambdues són igual d’acceptables sempre que sorgeixin d’un moment interior pausat i sincer, però, segueixen direccions diferents i necessiten eines diferents. Insisteixo, d’una manera extremadament simplificada.

En el primer dels casos, cal confeccionar el currículum vitae artístic que en el món de la interpretació es complementa amb un book de fotos i un vídeo-book. Claus: has de ser professional, tu mateix, transparent i “simplement” realçar les teves millors qualitats. Però, és que no tinc imatges, no tinc material per confeccionar-lo! Em podries dir. Les noves tecnologies actualment ofereixen una infinitat de possibilitats per, si no disposes de recursos econòmics, elaborar un material personal més que acceptable. Un cop finalitzat, inscriu-te a l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya (AADPC), és el nostre sindicat i està bé saber els nostres drets i els nostres deures, conèixer el nostre conveni. Cerca representant o agència d’actors. Localitza i presenta’t a càstings, deixa’t conèixer pels directors de càsting i visita plataformes virtuals en què obtenir informació sobre més audicions. Ull amb determinats anuncis! Si descobreixes alguna cosa sospitosa, millor allunyar-se. Deixa’t veure i conèixer. I fes servir adequadament les teves xarxes socials. Fes-te i, sobretot, DINAMITZA un perfil a twitter (és una font inesgotable d’informació d’última hora), o un altre en linkedin (per compartir el teu CV i contactar amb altres professionals), o una pàgina a facebook o un bloc (genials instruments per explicar la teva trajectòria, compartir les teves experiències i fotografies i rebre consells).

Marca’t objectius per assolir en les xarxes i dóna’ls vida. Si vas a tenir un perfil desactualitzat, millor no tenir-lo. Ah i en tots els casos, perfils professionals. Insisteixo, professional. L’hauràs de desvincular del teu personal… Una companyia o productora que estigui buscant un actor / actriu no té perquè llegir determinada informació o veure’t en depèn de que tipus de situacions. Li importa només el teu perfil i el teu treball. Se m’oblidava … fes-te soci de la Artistes Intèrprets Societat de Gestió (AISGE) sempre que hagis gravat algun anunci, rodat un llarg o curtmetratge o participat en alguna sèrie.

 

LA CREACIÓ DE UN PROYECTE PROPI. PRODUCCIÓ CULTURAL

En el segon dels casos, podem crear una companyia teatral. La primera qüestió: amb qui? Pregunta aquesta fonamental i més difícil del que sembla. Per formar un grup hem de tenir les coses clares… Les coses clares és saber perfectament amb qui faig aliances, que no necessàriament ha de ser el meu millor col·lega, sinó un conjunt de persones amb les que compartir preferències artístiques i objectius a curt, mitjà i llarg termini comuns. Ha de ser un moment màgic, una experiència vital en què les complicitats, les implicacions, les responsabilitats i la feina ben feta han de ser les línies que guien el vostre camí. Tot això a més ha de ser formalitzat i oficialitzat en la creació d’una entitat jurídica. Consell: comença per una associació cultural, si tot va bé, a mitjà / llarg termini podràs crear una SL o una cooperativa. Busca un assessor en la gestió de tota la documentació prèvia i durant la realització dels projectes. Una altra possibilitat, en el cas de reduir la complexitat al mínim, és ser membre d’una entitat de gestió encarregada d’emetre factures, donar d’alta als artistes, etc. I llavors, desenvolupar les activitats per les quals va ser creada la vostra companyia i entre elles, crear un espectacle o produir-lo. I què és produir? Fa algun temps em van demanar una possible definició de producció cultural en molt poques paraules i aquest va ser el resultat: Avui, produir és més que mai imaginar: crear tenint en compte l’entorn, el temps disponible i els recursos necessaris i trobant complicitats amb els stakeholders adequats. Així, produir, també en l’àmbit teatral, és dimensionar un projecte condicionat, d’una banda, pels recursos humans, tècnics i econòmics disponibles i, de l’altra, per l’entorn econòmic, social, polític i tecnològic en el qual s’ubica.

 

EN TEMPS DE CRISI, CREATIVITAT, SÍ, I PLANIFICACIÓ

Actualment vivim uns temps molt convulsos en què la crisi econòmica i els seus efectes no deixen de ser portades de diaris, discussions de tertulians en programes de televisió o en emissores de ràdio. En l’àmbit cultural, l’impacte ha estat brutal: s’han reduït els pressupostos públics en cultura dels diferents nivells de govern; a més de reduir els imports de les subvencions atorgades, han existit retards en el pagament de les subvencions atorgades; s’ha augmentat l’IVA cultural al 21%; s’han tancat empreses culturals, sales de teatre, cinemes; s’ha reduït el consum cultural…. Davant d’aquest panorama tan advers, què fer?”
“En aquests moments la creativitat, característica innata dels artistes, ha d’exprimir-se al màxim. Crea una cosa diferent, innovadora i llança-la al mercat. Però, no corris, abans de tot això i, en el moment inicial, dissenya minuciosament el teu projecte. Plasma la teva idea en un paper. Desenvolupa la proposta artística (justificació i motivació, procés creatiu, fitxa artística, objectius, públic destinatari, personatges, temps dramàtic, espai escènic, etc.) tenint en compte que les decisions adoptades, encara que algunes poden ser canviades, marcaran el teu projecte i tindran conseqüències en el futur. Elabora una planificació general i per àrees departamentals (vestuari, escenografia, il·luminació, gestió, producció, etc.) segons la mida de la teva companyia. Definir les tasques i atorgar responsabilitats. Pensa bé el teu pla i accions de comunicació, les xarxes socials són una gran eina si s’utilitzen de la manera correcta. I, finalment, confecciona un pressupost. On trobar recursos econòmics? Cerca companys de viatge, complicitats molt útils avui en dia, promou intercanvis, presenta’t a subvencions o prepara un projecte de crowdfunding. Coordina els assajos i estrena. I després la temporada i/o la gira. I en tot el procés, control, per a l’acabar, poder tenir una bona memòria que ens ajudi a analitzar el procés i aprendre dels errors per a projectes futurs.

L’objectiu d’aquest curt text ha estat el d’oferir eines que puguin ajudar-te a desenvolupar el teu perfil professional o el de la teva col·lectiu, encara que ha estat d’una manera molt sintètica. A partir d’aquí, fes teu el procés i aprofita les que consideris oportunes i deixa que la humilitat, la constància i la professionalitat siguin els teus principals companys de viatge per arribar al somni que t’hagis marcat. Aquí, el meu últim consell.

oct, 12, 2015

0

SHARE THIS